La hipermobilitat és una de les característiques de la present societat, que vol desplaçar-se en mode segur i ràpid per tal de poder treballar, rebre assistència sanitària, rebre educació, consumir, gaudir d’oci i turisme, accedir a representacions culturals, espectacles, etcètera.
El desenvolupament de la societat hipermòbil ha facilitat la discriminació dels sectors més fràgils a l’espai públic i la priorització del vehicle motoritzat en el mateix. A més, aquesta tendència a la mobilitat privada i carbonitzada ha deixat palès el seu impacte ambiental i per la salut de les persones. Davant aquesta tendència, a finals del segle passat naix el terme de mobilitat sostenible emmarcat dintre del desenvolupament del concepte sostenibilitat.
La mobilitat sostenible és un concepte transversal que fa referència a la complexitat de la mobilitat: relacions espai-temporals entre territoris i persones. El seu desenvolupament busca l’equilibri que permeta satisfer les necessitats de les persones sense sacrificar els valors ambientals i socials associats a aquesta acció. A nivell legal està sustentada per diferents marcs normatius estructuradors entre els que podem destacar l’Estratègia de Mobilitat Sostenible i Intel·ligent de la Comissió Europea (2020) i la Estratègia de Mobilitat Segura, Sostenible i Connectada 2030 (MITMA 2021).
Amb el desenvolupament d’aquestes estratègies es perseguiexen canvis adreçats a:
- – Reduir l’impacte ambiental i climàtic de la mobilitat.
- – Augmentar l’eficiència energètica dels nostres desplaçaments.
- – Aconseguir el confort i la seguretat viària de l’espai públic.
- – Aconseguir l’equitat social amb la reducció de discriminació per accés al transport.
- – Buscar l’estalvi econòmic de persones i administracions.
- – Millorar la salut i el benestar de les persones.
Valencià